El Juanjo m’explica que el pare va emmalaltir d’una ELA i poc després la mare va desenvolupar la demència. “Un tenia el cervell atrapat en un cos que no funcionava i l’altra tenia atrapat el cos en un cervell que s’atrofiava per moments. Van ser anys molt durs i molt difícils de gestionar emocionalment.” A l’estudi de la URV se senyalen les quatre actituds dels homes cuidadors: son persones involucrades, que saben acompanyar, que intenten ser eficients i que aprenen a gestionar la intendència d’una situació molt delicada familiarment.

“Tots els partits i associacions que formen part de Valldoreix PLURAL comparteixen la voluntat d’impulsar el nostre poble després d’anys de desídia.”

Una de les condicions que el Juanjo va posar per acceptar encapçalar la candidatura va ser que, a més d’entitats culturals i associacions veïnals progressistes i catalanistes, hi hagués representat tot el ventall de partits d’esquerres, PSC, ERC, En comú - Podem i la CUP.

Li pregunto per què…

—A Valldoreix ja hi ha precedents d’un front ampli d’esquerres. Recordem que la Montse Turu va guanyar al 2003 amb una candidatura catalanista i de progrés que unia totes les esquerres i que és l’antecedent de l’actual. Crec que és molt important, sobretot des de l’àmbit municipal, que l’esquerra es presenti unida. La gestió a l’administració passa per no confrontar, ni dividir, ni acumular poder. Es tracta de ser útils al ciutadà i treballar per a tothom, sigui del color que sigui. Per això, cal buscar el consens, també amb els polítics de l’altre espectre. No pel fet de tenir posicions diferents hem de deixar de dialogar. Jo tinc al·lèrgia al politiqueig, que ens fa perdre temps i energia per resoldre els problemes importants i allarga la resolució de les necessitats ciutadanes.

—Pel que fa a la unió entre diferents, com valores el pacte de Junts amb el PP sota la mateixa candidatura de la Susanna Herrada?

—Aquest pacte és entre antagònics! És un pas que va en contra de la mateixa existència de les EMD i es pot interpretar com una forma de traïció al Josep Puig, l’actual president. M’explico: en Puig va estar batallant, i jo amb ell, durant mesos, per la defensa de la continuïtat de les EMD quan el PP les volia aniquilar. Vam lluitar a molts nivells, fins i tot al congrés dels Diputats, i al Ministeri, perquè, quan l’any 2013 el govern del PP va presentar la LRSAL (Ley de Racionalización y Sostenibilidad de l’Administración Local), la primera mesura que va anunciar va ser la desaparició de les EMD. Com a secretari de l’agrupació d’EMD de Catalunya em vaig deixar la pell defensant els valors i l’existència d’aquestes administracions pel seu valor de proximitat i en un moment de sacrifici familiar important. Per això, quan vaig saber de l’existència d’aquest pacte vaig constatar la falta de principis ètics de la candidatura de l’Herrada, que a més es presenta com a independent després de 16 anys sent vocal de CiU i de Junts a l’EMD. Ha forçat buscar la complicitat de les altres forces polítiques i ha abandonat el seu partit. No tenen un programa de consens com el nostre -representants de tots els components de l’agrupació hi han treballat durant un any- i amb aquesta unió artificial ja es pot intuir un pacte també de quotes de poder entre les dues formacions. N’hi ha prou amb això per saber quin peu calcen.

“Podria haver-me quedat fent carrera universitària. Però jo em sento útil des de l’administració pública i a més estimo Valldoreix.”

En currículum d’en Juanjo és llarg i ampli. Té una gran formació al món acadèmic. La seva vocació intel·lectual és la història, i sota aquest registre ha estat professor universitari i d’altres nivells educatius, és autor d’uns quants llibres, especialment sobre Valldoreix, i ha fundat el Centre d’Estudis Valldaurex. Tot i les possibilitats que se li oferien acadèmicament, ha triat quedar-se treballant com a tècnic a l’EMD.

—Quin creus que és el valor afegit del teu treball a l’administració?

—He treballat a l’administració de la Generalitat, a la de Sant Cugat i, sobretot, a la de Valldoreix, i això em dona un gran coneixement del funcionament de l’administració. Tinc fe en l’administració i crec que es poden fer moltes coses per als ciutadans des de dins, si se sap gestionar bé. Des que era jove que he estat involucrat en associacions i entitats de la vila, on he après a dirigir i gestionar equips. Per això, com a candidat, sento que tinc una bona preparació. La candidatura de Valldoreix PLURAL s’ha fet per treballar per al progrés de Valldoreix i calen coneixements per abordar l’emergència climàtica, per lluitar per una xarxa de transport públic eficient i pacificar el trànsit, per implementar la seguretat ciutadana, per treballar amb les administracions superiors per transformar, sense tocar el model urbanístic, les possibilitats dels nostres habitatges...

—Amb preparació no n’hi ha prou, Juanjo.

—Cert. Cal imaginació, també, cal il·lusió per liderar un projecte... I, sobretot, cal tenir-ne ganes, posar-hi energia i passió. La candidatura de l’Herrada ja neix cansada; arrossega la mateixa desídia d’aquests últims anys. Saps? Quina és l’autèntica motivació dels candidats? Jo et puc dir que no tinc ni afany de poder ni econòmic. Simplement estimo Valldoreix i soc fidel a l’EMD i tinc la il·lusió de treballar per Valldoreix per millorar-lo. És la meva elecció. Com al seu moment va ser l’elecció dels meus pares venir a viure aquí després de migrar per diversos països i continents durant quatre generacions. Ells volien fer arrels i van triar Valldoreix perquè fos casa seva i casa meva. Molta gent ha escollit ara també aquest poble com a racó de vida i vull donar-los el millor entorn possible, que sentin que l’administració respon a les seves necessitats i que la vila no els expulsa, ni a ells ni als seus fills.

Cristina Hernández,
periodista.
Membre de l'Associació de Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix.