Soc veí progressista…

Coneixeu els testimonis d'alguns dels nostres membres i col·laboradors, com es veuen a si mateixos.
Darrera actualització: maig 2011

Ondina Ballester i Arbonés

Ondina Ballester i Arbonés

Ondina Ballester i Arbonés

Març 2009

Hola. Soc Ondina Ballester, del barri de Gràcia de Barcelona, però visc a Valldoreix des del 1975, la meitat de la meva vida. Vaig treballar de secretària de direcció amb idiomes, però en anar a viure lluny tot això va quedar enrere. Com que no m’agradava estar-me a casa, vaig estudiar psicologia a Bellaterra. Ara, en aquests moments, òbviament jubilada, miro de no adormir-me. Ajudo, quan es pot, al meu marit amb alguns dels llibres que escriu, intento buscar la biografia de l’avi patern i em distrec, cada dilluns al vespre, amb la nostra Coral Harmonia.

Els meus pares van ser perdedors de la guerra civil, d’esquerres i van haver de fugir a França. La Segona Guerra Mundial els va obligar a tornar a Barcelona amb el consegüent perill. Vaig créixer, entre altres pors, amb la de parlar de política, ni amb familiars, ni amb amistats, amb ningú excepte els de casa.

Fins fa ben poc encara, malgrat els anys de democràcia, em costava expressar-me obertament, a vegades per aquesta por residual, a vegades per respecte als que no pensaven com jo.

La mort de Franco i els esdeveniments posteriors em van trobar ja a Valldoreix. I aquí, de mica en mica, vaig anar coneixent gent políticament afí. Aquestes persones són les que amb els anys han format els «Veïns i Veïnes Progressistes» de Valldoreix amb els quals em sento identificada i considero la meva família «política». Ja no em fa por opinar sense ofendre ningú. Això sí a menys que se m’hi obligui: no em considero «políticament correcte».

Tenir una eina, com aquest butlletí que teniu a les mans, que ens permeti no només opinar sinó rebatre falses notícies i opinions interessades, em sembla un gran encert. Desitjo que aquesta iniciativa vagi endavant i aplegui a tots els que creiem en la veritat, el progrés i la democràcia.

Àngels Calaf Masachs

Àngels Calaf i Masachs

Àngels Calaf i Masachs

maig 2009

La meva biografia comença a Valldoreix, molt aviat, tenia només quinze dies quan m’hi van portar per primera vegada, en tren és clar, no perquè no hi hagués cotxes encara, que no soc tan antiga, sinó perquè nosaltres no en teníem i l’estació de Provença era a tocar de casa. Veníem cada cap de setmana, amb fred o calor, i tots els estius. Puc dir que VDX ha estat l’escenari de moltes vivències: el lloc on vaig estimar per primera vegada les flors, els ocells i els insectes gràcies a la meva àvia, que no em deixava trepitjar les formigues. I també aquí va ser on vaig distingir els sorolls que fa el vent entre els pins quan arriba setembre, senyal inequívoc que l’estiu s’acabava i calia tornar a la ciutat i a l’escola.

També he treballat a VDX de mestra uns quants anys, al Ferran Clua, on vaig començar a percebre la transformació del teixit social de la vila. Poc a poc, un lloc concebut per a l’estiueig, de petits burgesos i menestrals, com la meva família, va passar a ser un paradís on tothom hi volia viure i jo també m’hi vaig apuntar, ara fa gairebé trenta anys. Hi ha hagut canvis, però el més significatiu va ser la creació de la Pedania per part del senyor Escayola, conegut dels meus pares, que ja va intuir, en ple franquisme, que el sentit de pertinença a la comunitat es podia assolir separant-se de Sant Cugat. Teníem de tot: boscos, cases boniques grans o petites, el gust pel veïnatge, les festes de l’estiu, unes misses que no s’acabaven mai, les bicicletes i els primers amors.

Ara fa dos anys que ja no faig de profe i Valldoreix vol temps. Crec que és possible crear espais comuns de decisió entre els polítics i la ciutadania i jo l’he trobat en la nostra associació, un lloc de reflexió amb la pretensió de difondre un conjunt de propostes que animin la participació ciutadana, que millorin la convivència i garanteixin el futur en qualitat de vida. Ja ho veieu, sempre em quedarà la didàctica com qui li queda París: es tracta de fer conèixer, fer entendre, fer pensar i ser responsable amb VDX.

Marcel Serra i Julià

Marcel Serra i Julià

Marcel Serra i Julià

Juliol 2009

Soc veí de Valldoreix, llicenciat en matemàtiques, tinc 27 anys i ara visc a Canadà, tinc previst ser-hi dos anys més. Amb la meva família ens traslladàrem a Valldoreix el 1992; des d’aleshores gaudim de viure-hi.

La meva implicació amb la candidatura va començar en la campanya electoral del canvi. Crec que el deteriorament a què havia arribat l’anterior govern de CiU era tal, que la necessitat de canvi clamava al cel. I l’aconseguírem. Vaig estar molt content que en les primeres eleccions municipals on jo tenia dret a vot guanyessin els “meus”.

Entenc la política com un mitjà honest per assolir progressos col·lectius de tot ordre: excel·lència educativa, prosperitat econòmica, riquesa cultural, sistemes sanitaris potents... Veig la distinció entre esquerres i dretes totalment anacrònica i penso que, de fet, només perdura viva com a instrument propagandístic per remoure sentiments viscerals entre dos antics i esgotats models socials. Això, està evitant una evolució en positiu de la política.

Però tampoc tots són iguals, que no ens enganyin els que parlen de lliure mercat i que subvencionen empreses i reparteixen poder entre amics de pupitre. És intolerable nomenar president de grans companyies als teus fidels just abans de privatitzar-les, legislar donant tota mena de privilegis a aquestes companyies i pensar únicament i exclusivament en els lobbies de poder en governar. Simpatitzo amb la candidatura d’esquerres de Valldoreix perquè s’allunya aquestes pràctiques.

M’agrada l’àmbit municipal perquè fa possible l’existència de grups propers, com l’actual candidatura d’esquerres, amb voluntat de generar progrés de manera justa i per a tota la ciutadania. Veïns, us animo a acostar-vos als nostres vocals, pregunteu, exigiu, i comprovareu, tal com jo he fet, que aquesta gent val la pena.

Confio en tots vosaltres per tenir un Valldoreix més progressista quan torni.

Rose Marie Marquès Criado

Rose Marie Marquès Criado

Rose Marie Marquès Criado

octubre 2009

Hola. Soc veïna de Valldoreix des de fa 46 anys. Vaig néixer a Lyon; el meu pare era exiliat com molts d’altres catalans i espanyols, al camp de concentració d’Argelers. Era amb el maquis francés quan va conèixer la meva mare. Va ser deportat a Dachau. Va lluitar des de França per tornar a Catalunya.

En venir a viure a Valldoreix vaig conèixer a gent molt lluitadora que treballava per la democràcia des de dins el país, que era encara més difícil; de tots ells vaig aprendre a ser progressista. Dues persones em van marcar: en José Luís Martínez, primer alcalde democràtic del poble, del PSC i en Josep Ambròs, primer vocal de cultura, del PSUC. També vaig conèixer l’Assumpta i la Margarita, que van “parir” l’actual Escola Bressol, la gent del Ferran i Clua, que lluitava per recuperar l’escola pública que teníem en temps de la República. Recordo gratament l’Associació de veïns de Can Majó, que va plantar les arrels de la Candidatura Catalanista i de Progrés. I moltes altres persones que han fet un llarg camí positiu.

Crec en la unió de les esquerres, i per això penso que els partits d’esquerres s’haurien d’oblidar de les seves diferències i treballar per tot allò que tenen en comú, ser “progressistes i catalanistes”, sense oblidar el passat, no tan llunyà, en què es va lluitar per aconseguir unes fites que potser ara no es valoren prou. Penso que aquest oblit ens ha fet perdre moltes coses que ja teníem assumides en una etapa més dura que l’actual. És per això que és necessària la memòria històrica, que tots els països democràtics tenen i nosaltres no, i és per tot això que em considero i vull ser progressista: no sols per no perdre més conquestes sinó també per afegir-ne de noves.

Josep Maria Fe Clavell

Josep Maria Fe Clavell

Josep Maria Fe i Clavell

desembre 2009

Soc veí de Valldoreix des de fa 17 anys, ja en els 70 hi estiuejàvem gaudint amb tota la família de la natura i compartíem sopars a la fresca amb amics i veïns i organitzàvem revetlles de Sant Joan amb fanalets i coques.

Vaig néixer el 49 al barri de Sant Andreu del Palomar i em vaig criar amb els avis paterns a Nou Barris entre gallines, ànecs, conills i hortalisses. Recordo un ou de cinc rovells, tot un rècord en l’època pregenètica.

Com que el Porcioles ens tirà la casa avall ens mudàrem al Guinardó. El barri em va marcar i va construir la meva inclinació política: reunions del PSUC i inquietuds associacionistes. Vull honorar aquí al Josep Maria Huertas Claveria, que en aquell moment escrivia a Destino.

Arribats aquí us he de dir que tenia dos avis valencians de soca-rel un de dretes i un d’esquerres, totes les sobretaules acabaven amb un cordial comiat: en tornarem a parlar. En aquella etapa vaig estudiar a l’Escola d’Agricultura i vaig militar en el sindicat lliure d’estudiants, sempre respectant als del falangista Sindicato de Estudiantes Universitarios.

Bé, com ja deveu haver endevinat, era i soc d’esquerres. Això em va portar, després de la meva arribada al poble i amb el temps, a conèixer els membres del grup de Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix. La sort de trobar-los i tenir creences afins m’ha permès integrar-me a aquest grup.

A la meva carta als Reis demano una sola cosa. Espero i desitjo que se m’atorgui. De fet, que ens l’atorguin. Pels nostres polítics de Valldoreix, tant els d’un grup com els de l’altre, i també pels simpatitzants o militants de tots dos grups, demano el màxim respecte en els plens municipals de la nostra Vila. Amb això està tot dit.

Oriol Porta Babiloni

Oriol Porta Babiloni

Oriol Porta Babiloni

març 2010

Soc veí de Valldoreix des de fa 25 anys, la meva família hi va venir a viure quan jo tenia poc més d’un any. Tots els meus records són de Valldoreix.

Començant pel Pati Blau, un parvulari de preescolar que estava situat a la plaça del Mas Roig, vaig passar pel Ferran on vaig entrar a 4 anys i vaig acabar amb la secundària a l’Arnau Cadell.

Va ser en l’etapa final de la secundària, a l’Institut, quan em vaig començar a interessar per la política. Des del primer moment amb una ideologia d’esquerres, suposo que com tothom influenciat pel que veia i vivia a casa.

Però no seria fins al 2003 que començaria a participar activament amb Joves d’Esquerra Verda. Amb l’arribada de les primeres eleccions municipals en les quals vaig poder votar i, sobretot, amb l’organització del Fòrum Social Europeu a Saint-Denis i les posteriors eleccions al Parlament de Catalunya a la tardor. Des d’aleshores he participat en JEV i ICV més o menys activament.

Des de les darreres eleccions he tingut l’oportunitat de participar en l’Associació de Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix, conèixer-los i veure més de prop la política municipal del nostre poble. He pogut comparar tot el que s’ha fet aquests anys amb tot el que no s’havia fet en els anteriors governs de CIU. Jo, com a jove, veig les millores en el transport, la biblioteca, les activitats per a la gent jove i un llarg etcètera, i vull que el meu poble segueixi per aquest camí. Perquè encara queden moltes fites per aconseguir.

És per això que participo i continuaré participant de l’AVVPV i de la vida política de Valldoreix i voldria animar a tots els veïns i veïnes que s’apropin i participin d’una manera activa, així estaran més i millor informats sobre les qüestions que afecten el seu poble. La proximitat és la grandesa de la política municipal. Pensem globalment, actuem localment.

Rosa Maria Udina Abelló

Rosa Maria Udina Abelló

Rosa Maria Udina Abelló

juliol 2010

De petita vivia a Valldoreix. Vaig néixer al barri gòtic de Barcelona en una família que arribaria a ser nombrosa. Venia a Valldoreix per St. Jaume a felicitar el meu tiet i m’hi quedava uns quants dies per estiuejar. Els diumenges quan tornàvem de missa de les monges menjàvem les mores dels esbarzers.

Més tard, quan vaig començar a treballar a l’Autònoma, aleshores al Monestir de St. Cugat, vaig buscar una casa de lloguer, i em vaig instal·lar a Valldoreix, a la mateixa casa i en les mateixes condicions que visc ara. Era la primera època de la diàspora urbana dels "progres".

El procés de Burgos, els assassinats de Puig Antic, de Carrero Blanco, els d’Atocha, la Caputxinada i l’Assemblea de Catalunya em van marcar políticament.

Vaig treballar quatre anys, durant la primera legislatura dels ajuntaments democràtics, a l’Alcaldia de Girona, va ser una experiència molt enriquidora. Després, el fet de treballar un parell d’anys a l’alcaldia de St. Cugat em va fer viure més intensament la meva pertinença a Valldoreix. A partir del naixement de la meva filla em vaig integrar encara més en la vida del poble. Vaig començar a assistir als plens de Valldoreix, vaig ser de l’AMPA de l’Escola Bressol, de la del Ferran i Clua i finalment de la de l’Arnau Cadell.

Em va fer molta il·lusió que el primer Alcalde-Pedani democràtic fos d’esquerres i el disgust que vaig tenir quan després de quatre anys no tornessin a guanyar em va motivar de tal manera que vaig començar a creure que l’única solució per Valldoreix era la unitat de les esquerres; per això vaig signar i participar en les campanyes de la Candidatura de Progrés i Catalanista de Valldoreix. Afortunadament, quasi 20 anys després, ho hem aconseguit.

Després de les eleccions municipals del 2004, per carambola em va tocar ser vocal de l’EMD. M’ho vaig passar molt bé, vivint en primera línia la política municipal. Llàstima que no em va ser possible conciliar la vida professional i la política.

He participat activament amb l’Associació de Veïns de Can Majó, formo part de l’Associació de Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix i estic orgullosa de ser membre del primer Consell de la Vila.

Rafel Serra i Fuster

Rafel Serra i Fuster

Rafel Serra i Fuster

Novembre 2010

Vaig néixer a Palma fa 52 anys, hi vaig estudiar fins als 17. Alguns amics d’institut m’obriren els ulls a la política i a l’anàlisi crítica que, amb el silenci de la por, ma família m’havia ocultat, gràcies, Pep. Allí va començar la meva orientació política d’esquerres, vaig passar de la OJE a militar activament al PSP, ho sento, pare.

Un mestre, quan tenia vuit anys, em desvetllà les matemàtiques, gràcies, don Ramón. M’hi vaig llicenciar el 80 a la UAB quan la seva Facultat de Ciències encara mantenia la il·lusió iniciàtica. Catalunya em va donar oportunitats que una Mallorca tradicionalista i d’influències em va negar. La meva primera feina fou a l’Arnau Cadell dels barracons, i va determinar la nostra residència a Sant Cugat. Després vaig ser durant nou anys a la junta directiva del Nicolau Copèrnic de Terrassa, m’hi ensenyaren el valor de la feina quotidiana.

Amb noves oportunitats i la complicitat de na Maria, arribàrem a comprar, l’any 1992, una casa d’estiueig a Valldoreix, del 37?, força atrotinada. Ens empenyia una barreja d’enyor de natura, sensació de llibertat i ganes de fer el manetes. L’arreglàrem i ja és casa nostra. Ara, a més de fills, ja tenim jove, gendre i un net.

No concebo altra opció política que no sigui l’esquerra: les consecucions socials són de l’esquerra, tots els arguments són de l’esquerra, la solidaritat, la generositat i la igualtat d’oportunitats són valors de l’esquerra, que la dreta, com a molt, prova d’escenificar. La independència de Catalunya és en el meu horitzó d’il·lusions i no per nacionalisme, sinó per deixar-nos de discussions i començar a treballar.

Els meus fills m’han fet recuperar la il·lusió per la cosa pública. L’Associació de Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix és la meva opció natural, és l’esquerra de Valldoreix, i és com a mi m’agrada: plural, analítica, buscadora del consens i profundament democràtica, forma part d’una candidatura electoral amb ICV, PSC i ERC, amb moltes persones decidides, valentes i molt treballadores que des del govern actual fan de Valldoreix un bon lloc per viure-hi. Espero que puguem continuar així molts anys més.

Rafael Usero i Sánchez

Rafael usero Sánchez

Rafael Usero Sánchez

març 2011

Vaig néixer a les barraques de Montjuïc l’any 49. No teníem ni llum ni aigua corrent. Tant se’ns feia. Això sí: la muntanya sencera per a jugar. Allà vaig començar l’escola i el batxillerat.

Als 17 marxo a Cerdanyola i als 19 torno a les barraques de Montjuïc. Faig de cap a un Agrupament Escolta i participo en la moguda per aconseguir pisos dignes per a tothom. Allà desperto socialment. L’any 72 faig de monitor d’Esplai i col·laboro en una Associació de Veïns a l’Hospitalet al costat de gent de tota la gamma de partits. D’aquí em ve la meva formació política.

Vaig treballar en diferents oficis fins que em vaig fer mestre: era el meu somni. Trenta-tres anys ensenyant menuts i un reguitzell d’exalumnes que encara m’escriuen. He participat en el CEPEPC, en Rosa Sensat, Moviment de Renovació Pedagògica i Rella.

Vaig venir a Valldoreix fa 25 anys. Abans dels túnels. Penso que viure a la natura, no hauria de ser solament patrimoni dels rics. Amb el naixement dels meus fills vaig començar a prendre part de la vida d’aquí. A l’escola Bressol, al Ferran Clua, al Grup de Teatre Espiral i en altres activitats que han anat sortint.

M’he fet dels Veïns Progressistes perquè s’avé més amb el que penso i sento. Tinc amics de totes les tendències i són persones senceres i legals.

El repte més important que té Valldoreix és fer poble. Amb tots, dretes i esquerres. Valldoreix serà poble o no serà i esdevindrà un conglomerat de torres amb gent aïllada i desconeguda. Cal que sapiguejm integrar tothom, que visquin i participin en la vida de poble. Iniciatives com el mercadet, la biblioteca i l’Agenda 21 són indispensables. Fan poble.

De la política odio aquesta mania que tenen els partits de ressaltar els errors dels altres i obviar els encerts. I a l’inrevés. Les persones no som ni blancs ni negres, tots tenim tonalitats. I l’escala cromàtica és el que ens fa ser humans.

Joan Gaya Beltran

Joan Gaya Beltran

Joan Gaya Beltran

maig 2011

Vaig néixer a Barcelona el 1948. Vaig estudiar al Col·legi dels Jesuïtes de Sarrià i després, mentre treballava, em vaig llicenciar en Ciències Químiques. Soc especialista en bioquímica clínica i treballo des de fa temps al laboratori de l’Hospital Clínic on he exercit diverses activitats científiques i tècniques, he estat coordinador d’informàtica, responsable de la creació i l’organització d’un gran laboratori automatitzat, m’he especialitzat en gestió econòmica i d’organitzacions complexes.

Vaig ser vocal de l’EMD de Valldoreix a l’oposició del 1985 al 1991 i regidor de Sant Cugat responsable d’urbanisme també a l’oposició del 1987 a 1999. Això m’ha donat experiència, coneixements i ganes de canviar les coses. Des del 2004 soc vocal de l’EMD, responsable d’economia, comerç i participació ciutadana en el govern de la presidenta Montse Turu, que admiro i m’hi sento continuador.

Soc casat, tinc quatre filles, les dues darreres bessones. Tinc altres passions: professió, música, art, natura, ciència, Catalunya i la política.

Sí, la política, que, ben lluny dels estereotips, entenc com un servei. Sempre m’ha agradat ocupar-me de les persones. Per això treballo en un hospital, i per això em dedico a la política local. Penso que la política pot ser i ha de ser divertida. Pot semblar banal, però si no ho és, és perquè hi ha gent que s’entesta a crear enfrontaments, criticar i contradir sense raons, que són individualistes, que no entenen que les coses de la col·lectivitat s’han de gestionar en equip, renunciant a interessos propis.

És gratificant saber que s’és útil, i que el que es fa serveix perquè els altres siguin més feliços. Per això soc d’esquerres. Em sento honorat que un grup de veïns progressistes em proposin com a candidat a la presidència de l’EMD. Ho accepto perquè sé que compto amb ells i amb molts altres per fer realitat els projectes. Vull ser president per treballar en equip i amb la força del diàleg. Continuarem transformant Valldoreix en allò que tots volem: social, culte, natural, tranquil, endreçat, solidari i segur. Hem fet molt, i hem de fer més.

Segueix-nos

Veïnat Progressista de Valldoreix — Avís legal — Som a la web des de març del 2009
Llicència de Creative Commons    Els continguts estan subjectes a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons.